Volta al Penyagolosa ROAD

VOLTA AL PENYAGOLOSA ROAD

Aquesta ruta és un homenatge al nostre Penyagolosa, font d'inspiració i muntanya de culte de la província.

Malgrat les potents eines de planificació de rutes que disposem, aquesta ruta es va planificar en un paper, imaginant cadascuna de les zones per les quals anava a pedalar, sentint-la com una aventura sense tindre en compte ni els quilòmetres ni el desnivell mitjançant. 

El resultat va ser quilòmetres i quilòmetres en solitari donant la volta a tot el massís on he pogut gaudir de totes i cadascuna de les seues cares i els seus pobles, Figueroles, Llucena, Villafermosa, Puertomingalvo, Vistabella, Atzeneta, Useres, Costur i la Foia.

El dia començava amb una tremenda il·lusió, malgrat ser un recorregut cicloturista, havia sigut dissenyat per a un dia d'aventura. 

L'objectiu era clar, donar la volta al nostre gegant de pedra, el Penyagolosa, de la forma més pròxima possible amb la bicicleta de carretera, això sí pel camí m'anava a trobar per carreteres desertes i en trams bastant trencades sobretot la part en la qual ens endinsem a Terol.

Vaig decidir eixir de Figueroles, evitant així el trànsit de la zona industrial de l'Alcora en ser dia laborable. 

La temperatura era ideal per a gaudir d'un dia com el que havia plantejat, tot anava de cara. 

Vaig esperar a les primeres llums i arrancada la tendida carretera fins a Lucena, tranquil·la com sempre, penjada en encaixonat estret del seu riu. Aquests primers quilòmetres serveixen d'escalfament per a superar el municipi i prendre les primeres corbes serioses del port del Remolcador.

Prompte, i ja en ple port del Remolcador, un port llarg però suau, podem gaudir del primer dels regals del dia, vistes i més vistes de la cara sud del Penyagolosa i tots els masos que fa anys van omplir de vida les faldes del nostre gegant, i que ara només són ruïnes plenes de silenci. Havia de ser increïble despertar en algun d'ells i veure a través de les primeres llums per la finestra la imponent cara sud.

Aconseguit el final del port, continuem deixant a la nostra mà esquerra el Castillo de Villamalefa a la recerca de Vilafermosa.

El silenci i soledat ja es fa notar, ningú al nostre pas, així en un intent de mimetitzar-se en l'entorn, intentar no fer soroll, amb pedaleig silenciós observant els tallats i els voltors que sobrevolen la zona, fins a arribar a Vilafermosa, on el pont del Rio Carbó sembla donar la benvinguda a un nou paisatge, el de GUDAR-JAVALAMBRE.

La carretera es retorça per moments i la duresa fins al Puertomingalvo de la ruta es fa notar, la vegetació al nostre pas va canviant i el que al principi són carreteres envoltades per boscos a poc a poc donen pas a zones aèries, on el vent sembla no donar treva deixant a la muntanya pelada, tirant la vista enrere està vigilant, el gegant de Pedra, fins a arribar a tindre les primeres vistes de Puertomingalvo.

Puertomingalvo sembla estar ancorat en el temps, a l'arribada amb bici et sents com a antic nòmada que arriba a un punt de vida després de mesos de travessia, entrant pel seu portal emmurallat pedalant pels seus carrers empedrats i rampes impossibles és obligatori visitar el seu forn.

De Puertomingalvo toca anar a la recerca de Vistabella, buscant una carretera amb un ferm amb desgast però que alternant entre vistes del Gegant i boscos típics de la zona, un recorregut increïble solitari que deixa empremta per sempre.

El túnel de Vistabella, ens retorna a la província i a la cara nord del Gegant que veurem durant bastants quilòmetres durant el Pla de Vistabella, on el vent sempre bufa deixant unes vistes quilomètriques en l'horitzó. 

Deixant amb nostàlgia el desviament a Sant Joan de Penyagolosa arribe a Vistabella, paradeta en la plaça i contiue el camí. 

M'adone bidó en mà, que no queda aigua, escoltant seguidament una veu octogenari local que m'ofereix aigua des del seu taller de treball agrícola penjat del mirador del Coll de Vidre. Continue després de mostrar admiració mútua, estic convençut que només un la mereixia i no era jo.

En pendent descendent, en cada corba tenim al nostre abast les vistes de L’Alt Maestrat, amb Culla com a referència d'ubicació, però caldrà esforçar-se fins a arribar al port del Collao, havent deixat a la nostra dreta el desviament a Xodos un altre autèntic port salvatge que aquesta vegada deixem per a un altre dia.

Descendim ràpidament fins a Atzeneta del Maestrat, on prenem direcció Usures on veurem l'última de les cares del Gegant més enllà del Castell de Atzeneta, la més tímida de totes després d'estar tan prop d'ella.

Enfile la carretera de les Useres i més tard a Costur, seran els últims quilòmetres de tranquil·litat i assossec, la carretera té pendent ascendent que no buidarà les reserves que queden després de l'exigent ruta. 

En arribar a la Foia, i tornant a la civilització només queden uns quilòmetres fins a arribar a Figueroles, per a finalitzar el pedaleig i un gran dia amb bici per a emmarcar.

Si t'animes a fer aquesta ruta, no mires el comptaquilòmetres, ni molt menys la velocitat mitjana i desnivell acumulat, pensa a mimetitzar-te amb l'entorn gaudeix de cada municipi, de cada paisatge i sobretot honra al nostre gegant de pedra.